Back كارمين أمايا Arabic كارمين امايا ARZ Carmen Amaya AST Carmen Amaya Aymara Karmen Amaya Azerbaijani Кармен Амайя Bashkir Кармэн Амая Byelorussian Кармэн Амая BE-X-OLD কার্মেন আমায়া Bengali/Bangla Carmen Amaya Czech
 Bronze de Carmen Amaya (1966) als Jardins de Joan Brossa de Barcelona, de l'escultor Josep Cañas i Cañas (1905-2001) (2012)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Carmen Amaya Amaya 2 de novembre de 1918 Somorrostro (Barcelonès) |
| Mort | 19 novembre 1963 (45 anys) Begur (Baix Empordà) |
| Sepultura | cementiri de Ciriego |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant, balladora de flamenc, actriu |
| Instrument | Veu |
| Família | |
| Cònjuge | Juan Antonio Agüero González |
             | |
Carmen Amaya Amaya (Barcelona, 2 de novembre de 1918. Begur, Baix Empordà, 19 de novembre de 1963) fou una ballarina i cantant de flamenc catalana.[1][2]
Era nascuda al desaparegut barri del Somorrostro de Barcelona, de família gitana i filla de guitarrista flamenc.[3] Va debutar en el flamenc amb només sis anys acompanyant el seu pare en locals públics de Barcelona. Va ballar des de molt jove amb reconegudes figures com Raquel Meller.[4]
Treballà en diverses pel·lícules, entre les quals destaquen: La hija de Juan Simón (1934), María de la O (1935-36) de Francisco Elías i La Casa de Troya (1936) de Joan Vilà i Vilamala i Adolfo Aznar (sense verificar). Los amores de un torero de l'espanyol José Díaz Morales (1945), Los Tarantos (1963) de Francesc Rovira i Beleta. Treballà amb diferents directors com Nemesio A. Sobrevila, José Luis Sáenz de Heredia o Luis Buñuel.
Formà el Trio Amaya amb els seus pares i germans i triomfà com a ballarina a Lisboa i Buenos Aires. L'any 1951 es va casar amb el seu guitarrista, Juan Antonio Agüero. La creació Bolero de Ravel va ser un dels seus millors espectacles on destaquen les seves contorsions i la duresa d'expressió de rostre i de cos.[5]
- ↑ «Carmen Amaya y Amaya | enciclopedia.cat». [Consulta: 13 setembre 2023].
- ↑ Porter, Marta. «Carmen Amaya». Institut del Teatre. [Consulta: 13 setembre 2023].
- ↑ «Carmen Amaya». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Flamenc a Catalunya». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Abril 2013].
- ↑ «Carmen Amaya». Web del museu. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, 2012. [Consulta: 18 novembre 2012].